Cristian Mungiu, Rumania, 2007, 113′

Recomanacions sobre els públics: Apta per a tots els públics
Nivells educatius: 2n cicle d’ESO, Batxillerat, Cicles formatius, Estudis superiors

En la Rumania comunista dels anys 80, Otilia i Găbiţa són dues amigues que comparteixen habitació en una residència universitàtia. Găbiţa està embarassada i contacta amb un tal Senyor Bebe per a què li practiqui un avortament clandestí. Amb aquesta finalitat, Otilia s’encarrega de reservar una habitació en un hotel modest i posteriorment, es farà passar per la germana de Găbiţa per poder-la acompañar durant el procés, encara més dur i desolador del que en un principi s’havien imaginat.

Comentari

Per parlar d’un context social i polític repressiu, el del règim comunista de Nicolae Ceaușescu, Cristian Mungiu pren la temàtica sobre el dret al propi cos i la transforma en una història de terror. Les lleis absolutament restrictives sobre el dret a l’avortament de l’època eren, més que una manifestació religiosa, una eina d’autoritat i control sobre els ciutadans romanesos.
La clandestinitat en la qual Găbiţa avorta deixa espai per a qualsevol forma d’impunitat, manipulació i perillen mans de qui el realitza. Aprofitant la desesperació de les amigues, el Senyor Babe les obliga a mantenir relacions sexuals amb ell si volen que dugui a terme l’operació. La seva situació precària d’estudiants les impulsa a acceptar el requisit.
La sobrietat de la càmera i la posada en escena austera, així com l’absència de música, o les accions que tenen lloc fora de pla desterren en tot moment el to melodramàtic. De fet, és en el retorn a la quotidianitat, on tot segueix com sempre, que el clima d’opressió i d’estrés sobre Otilia será més fort. I tot i així, haurà d’aparentar i fer silenci sobre la brutalitat del seu secret.

Orientacions pedagògiques

– Comentar l’escena de l’àpat festiu a casa del company d’Otilia, que remet al Sant Sopar, com si d’alguna manera s’anticipés a l’explosió del moment dramàtic.
– La perspectiva de la càmera sempre correspon a la d’Otilia, a qui segueix quan aquesta corre o para quieta si el personatge frena, i acompanya al llarg de tot el relat. Argumentar possibles motius pels quals el director ha escollit el seu personatge, i no el de Găbiţa, que és qui ha avortat.
– En relació a la pel·lícula, conduir la conversa sobre la necessitat d’unes polítiques públiques de salut sexual i reproductiva, així com l’accés a l’avortament lliure i gratuït, l’absència de les quals perjudica greument i posa en risc les dones.

Fitxa tècnica

Títol original: 4 luni, 3 saptamini si 2 zile
Direcció: Cristian Mungiu
Guió: Cristian Mungiu
Fotografia: Oleg Mutu
Montatge: Dana Bunescu
Intèrprets: Anamaria Marinca, Vlad Ivanov, Laura Vasiliu, Alexandru Potoceanu.
Nacionalitat: Rumania
Any de producció: 2007
Durada: 113 min
Gènere: Drama

Títol original: En rereguarda
Direcció: Marta Vergonyós
Fotografia: Patricia Charlin
Muntatge: Chuchie Hill
So: Carmen Guzmán
Nacionalitat: Espanya
Any de producció: 2006
Durada: 40 minuts
Gènere: Documental

Apta per a tots els públics

Documental audiovisual sobre les experiències de diferents dones que han viscut conflictes bèl•lics. A partir de la narració oral de l’àvia de la directora, que ens relata l’experiència de les dones rurals durant la Guerra Civil espanyola, ens endinsem en un mosaic de testimonis heterogenis: de la mirada de les que han treballat a la rereguarda fins a les que han participat activament en la lluita armada. Així, es recullen les veus de les dones del 36, en l’àmbit local, i també les experiències de la guerra de dones en l’àmbit internacional, com ara Sri Lanka, Sèrbia, Afganistan, Kurdistan, Iraq, etc.

Referència topogràfica: Arxiu Drac Màgic

***

Recomanacions sobre els públics: Apta per a tots els públics
Nivells educatius: ESO, Batxillerat, Cicles formatius, Estudis superiors
Relacions curriculars: Geografia i Història, Educació ètica i cívica
Tipologia d’activitats:
– Comentar l’absència dels testimonis de les dones en la història oficial dels conflictes bèl•lics.
– Explicar i debatre com afecta la guerra a la rereguarda.
– Discutir la necessitat de la memòria per aprendre de les lliçons de la història.

***

Comentari:
En rereguarda és un film que proposa una relectura de la memòria de diferents conflictes bèl•lics a través de les experiències de diverses dones. El concepte de “memòria” és clau en aquesta proposta audiovisual perquè hi adquireix diverses dimensions: la memòria personal de cadascuna d’elles -les seves vivències-; la memòria en general d’aquests conflictes -recordar el que succeí en diferents països-; la memòria d’un col•lectiu determinat -la memòria de les dones-, i la memòria familiar -una de les protagonistes és l’àvia de la realitzadora. A més a més la memòria no es presenta com quelcom obsolet o inútil per al present i/o futur, sinó que es parteix dels records per plantejar la naturalesa dels conflictes, en general, així com la pròpia naturalesa de la guerra en particular. Ens proposa una manera de veure com pot ser l’esdevenir i analitzar si existeix o no una possibilitat d’evitar propers enfrontaments.
El testimoni de les diferents entrevistades permet conèixer quina va ser la seva actuació en els diversos conflictes, tant pel que fa a les seves experiències personals com al paper de les dones en el conflicte armat. D’aquesta manera les diferents vivències de les protagonistes, malgrat ser de diferents països i, per tant, de diversos contextos polítics, troben un lloc comú, convergeixen en un espai que els és propi a totes elles i que permet a l’espectador/a d’establir ponts i connexions i comprendre en termes generals el paper de les dones en una guerra. Tant si la viuen en la rereguarda com si s’impliquen directament al front.
Respecte dels diferents testimonis del film, hi ha tres dones que van viure la Guerra Civil, l’àvia de la protagonista, la Pepita Bosch Colomer, que va estar a la rereguarda aconseguint queviures per enviar-los als seus germans al front i participant en les col•lectivitzacions del camp; la Concha Pérez, una militant anarquista; i l’Esperanza, una guerrillera maquis de la zona d’Aragó. Respecte dels testimonis de conflictes exteriors també hi ha la Froza, que va viure la Guerra d’Iraq i la invasió dels Estats Units; la Ljiljana, de Bòsnia Hercegovina, que va patir la guerra de l’ex-Iugoslàvia i va passar per diferents camps de refugiats; la Chevair, de Kurdistan, que va militar en organitzacions de resistència contra el govern de Turquia; la Nadaraja, excombatent de la guerrilla dels Tigres Tamils de Sri Lanka; i la María, que va viure la primera Guerra del Golf a l’Iraq. Així doncs, al marge de quina fou la seva implicació en la guerra, fos treballant al camp o a la fàbrica o bé lluitant com a maquis, de manera directa o indirecta, totes elles van formar part, van participar directament en els diferents conflictes armats i van patir les seves conseqüències.
Les paraules de totes elles es combinen amb la veu en off de la directora que les presenta i proposa algunes reflexions, i també amb diferents materials d’arxiu i fotografies, que enriqueixen la proposta audiovisual en el seu conjunt.
Es tracta doncs d’un film sobre la memòria, personal i col•lectiva, sobre la idea del testimoni, sobre les vivències de les dones, sobre la necessitat de recordar i sobre la construcció de la història.

Temes: Guerra, feminisme
Subcategories: dona, treball, Guerra civil espanyola, documental