Blood in the Mobile
Títol original: Blood in the Mobile
Direcció: Frank Piasecki
Fotografia: Frank Piasecki, Lars Skree, Adam Wallensten
Muntatge: Mikael Ebbesen, Morten Hojbjerg
So: Kristian Eidnes, Katharina Bormann, Per Dybdal Jensen
Nacionalitat: Dinamarca, Alemanya
Any de producció: 2011
Durada: 85 minuts
Intèrprets: Frank Piasecki, Bernhard, Chance, Annie Dunnebacke, Pekka Iososomppi, Aldus Kampekampe, Jim McDermott, John Prendergast, Major Rahman, Oskar Södergren
Gènere: Documental
Sinopsi: “La construcció de telèfons mòbils finança la guerra i les màfies del Congo”. Aquesta és la clara denúncia de Frank Piasecki Poulsen en el seu documental, que viatja al país africà per posar de manifest l’engranatge d’un negoci internacional basat en unes mines controlades per grups armats i en el treball infantil. Un engranatge que té molt a veure amb les relacions que s’estableixen amb Àfrica, també pel que fa a l’accés a la salut.
Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=wQhlLuBwOtE
Referència topogràfica: Arxiu Drac Màgic
***
Recomanacions sobre els públics: No recomanada a menors de 13 anys
Nivells educatius: Batxillerat, Cicles formatius, Estudis superiors
Relacions curriculars: Geografia i Història, Educació ètica i cívica
Tipologia d’activitats:
– Debatre i proposar solucions positives a l’explotació plantejada al documental.
***
Comentari:
El que descobreix Frank Piasecki, quan finalment aconsegueix arribar a Bisie, una de les principals mines de l’est del Congo, és que les dimensions i el volum d’extraccions que aquesta genera són enormes. Només en aquesta mina hi treballen entre 15.000 i 20.000 persones, que cada dia n’extreuen 30 tones de minerals. Les condicions, però, són extremes: sense cap mesura de seguretat, els pous s’obren de manera improvisada i hi treballen en molts casos menors d’edat que poden arribar a passar una setmana sota terra per optimitzar el viatge de 100 metres fins al fons.
El que el documental posa de manifest, una vegada més, són les relacions d’abús entre Nord i Sud. El Congo és un dels països més pobres del món, tot i la seva gran riquesa de recursos minerals. Com la mateixa pel•lícula explica, fa un segle els esclaus extreien goma que el rei Leopold II de Bèlgica es venia a la indústria automobilística europea. Quina diferència hi ha entre aquesta situació d’esclavatge i l’actual, que afavoreix un sistema basat en l’explotació? Com també assenyala el congressista Jim McDermott, que impulsa la llei per il•legalitzar els “minerals de sang” al Congrés dels EUA, “no es poden recollir els beneficis d’una civilització permetent la crueltat i les injustícies”.
De nou, doncs, ens situem davant l’evidència de la dificultat d’introduir canvis en un sistema econòmic global que no està disposat a deixar de produir beneficis. Tal com passa quan parlem de l’accés als medicaments, a la salut, les solucions passen per canvis estructurals, per canvis en el funcionament de les relacions entre Nord i Sud.
Temes: Explotació, salut
Subcategories: món laboral, pobresa, globalització, infància, Àfrica, documental