El gran dictador
Títol original: The Great Dictator
Direcció: Charles Chaplin
Guió: Charles Chaplin
Fotografia: Karl Struss, Roland Totheroh
Muntatge: Willard Nico
So: Glenn Rominger, Terry Townsend
Nacionalitat: Estats Units
Any de producció: 1940
Durada: 126 minuts
Intèrprets: Charles Chaplin, Paulette Goddard, Jack Oakie, Reginald Gardiner, Henry Daniell, Carter De Haven, Billy Gilbert
Gènere: Comèdia
Sinopsi: Durant la Primera Guerra Mundial, hi ha un barber jueu al camp de batalla de l’exèrcit germànic. Mentre, a Tomania, Hynkel ha pres possessió del poder i emprèn els seus plans per fer triomfar una única raça ària. Quan el jueu torna del front descobreix que els seus són perseguits per la llei i ell mateix acaba en un camp de concentració. Al jueu, que s’assembla molt a Hynkel, el confonen amb ell. Aprofitant que retenen el dictador, el barber fa un discurs per la ràdio denunciant la tirania i l’opressió.
Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=zroWIN-lS8E
Referència topogràfica: Filmin https://www.filmin.es/pelicula/el-gran-dictador
***
Recomanacions sobre els públics: No recomanada a menors de 13 anys
Nivells educatius: ESO, Batxillerat, Cicles formatius
Relacions curriculars: Història, Educació ètica i cívica
Tipologia d’activitats:
– Cercar informació sobre la situació política, econòmica i social d’Alemanya abans, durant i després de la II Guerra Mundial.
– Reflexionar sobre la importància que van tenir les idees i actituds feixistes, racistes i totalitàries en l’esclat del conflicte bèl•lic.
– Analitzar els conceptes i valors que exposa la pel•lícula, contraposant la pau i la llibertat amb el feixisme i el totalitarisme, la defensa de les pròpies idees, creences i conviccions amb la cobdícia, la set de poder, etc.
– Debatre i analitzar actituds i idees racistes i feixistes en la nostra societat.
***
Comentari:
Chaplin s’enfronta en aquesta ocasió a un dels temes més dramàtics i preocupants de l’època, l’auge dels règims totalitaris i l’expansió del feixisme a Europa.
Chaplin, que va estudiar el dictador alemany Adolf Hitler durant prop de dos anys, va definir el projecte com un còctel de drama, comèdia i tragèdia que retratava la silueta grotesca i sinistra d’un home que es creu superheroi i que pensa que només tenen valor la seva opinió i la seva paraula. El cineasta, de fet, utilitza la figura de Hitler per realitzar una brillant paròdia de totes i cadascuna de les idees polítiques, culturals, socials i econòmiques del nazisme, des de la superioritat de la raça germànica fins a la submissió incondicional de l’individu a la comunitat, passant per l’antimarxisme i l’antisemitisme.
El gran dictador, més que una crítica al feixisme i als governs totalitaris, més enllà de la paròdia i caricatura grotesca que proposa dels governs d’Adolf Hitler i Benito Mussolini, és un cant a l’esperança, un cant a la democràcia, la pau i la llibertat. El missatge del film, clar i contundent, culmina en el mític discurs final, organitzat per celebrar l’annexió d’Ostelrich a Tomània.
Temes: Guerra
Subcategories: IIGM, sàtira, nazisme, dictadura