En tierra de nadie
Títol original: Ničija zemlja (No man’s land)
Direcció: Danis Tanovic
Guió: Danis Tanovic
Fotografia: Walther van den Ende
Muntatge: Francesca Calvelli
So: Alloune MBow, Stéphane Morelle, Angelo Raguseo
Nacionalitat: Bòsnia, Bèlgica, França, Itàlia, Eslovènia, Gran Bretanya
Any de producció: 2001
Durada: 98 minuts
Intèrprets: Branko Djuric, Rene Bitorajac, Filip Sovagovic, Katrin Cartlidge, Simon Callow, Serge-Henri Valcke, Georges Siatidis, Simon Callow, Sacha Kremer
Gènere: Drama
Sinopsi: Dos soldats, Ciki i Nino, un serbi i l’altre bosnià, queden atrapats entre les línies enemigues, en terra de ningú, en un calorós dia d’estiu durant la guerra de Bòsnia de 1993. Mentre intenten trobar una solució a la seva desesperada situació, un sergent dels Cascos Blaus de les Nacions Unides pretén ajudar-los, desobeint les ordres dels seus superiors. Els mitjans de comunicació presents a la zona convertiran una desgraciada anècdota en un show mediàtic capaç de posar a prova l’aparent neutralitat dels organismes internacionals.
Referència topogràfica: Arxiu Drac Màgic
***
Recomanacions sobre els públics: No recomanada a menors de 13 anys
Nivells educatius: 2n cicle d’ESO, Batxillerat, Cicles formatius, Estudis superiors
Relacions curriculars: Geografia i Història, Educació ètica i cívica
Tipologia d’activitats:
– Debatre alguns dels temes i les idees presents en la pel•lícula: racisme, feixisme, set de venjança, inoperància de les forces de pacificació de les Nacions Unides, manipulació de la informació per part dels mitjans de comunicació que ho converteixen en un espectacle, etc. Treballar detingudament la situació actual dels mitjans de comunicació i el paper que juguen en els conflictes internacionals.
– Analitzar els personatges principals, destacant-ne les conviccions, les motivacions, les pors i les actituds en relació amb el desenvolupament de l’acció.
– Detectar i analitzar la falta d’interès i la insensibilitat de la comunitat internacional per conflictes i crisis que tenen lloc a molts quilòmetres de distància i en societats diferents, de vegades fins i tot oposades a les occidentals.
***
Comentari:
La guerra dels Balcans representa, de fet, el pitjor fracàs pacificador de l’ONU en tota la seva història, una perspectiva del conflicte que mai no havia estat portada a la pantalla gran amb la contundència de què fa gala el debutant Danis Tanovic, documentalista amb una experiència molt àmplia en el conflicte –més de 300 hores de rodatge al front de Sarajevo- i màxim responsable dels arxius cinematogràfics de l’exèrcit bosnià durant uns quants anys. En el seu debut en la direcció, Tanovic es decanta de manera sorprenent per dotar la història d’un insòlit aire de comèdia i d’un to proper a l’humor negre que, tot i desembocar inevitablement en la tragèdia, contribueix a donar al film un contingut crític tan o més efectiu que la simple recreació d’una sèrie de fets desgraciats i terribles.
Així, en una línia similar a l’adoptada a La delgada línea roja (Terrence Malick, 2000), la brutalitat dels enfrontaments bèl•lics i de l’odi gairebé irracional entre serbis i bosnians és contraposada en tot moment a la bellesa dels paratges naturals on es desenvolupa l’acció.
El director no busca culpables ni víctimes, i el seu film, amb un dels finals més contundents i estremidors del cinema contemporani, es constitueix en una exemplar diatriba contra l’horror de la guerra, no només de la guerra de Bòsnia, sinó de totes les guerres. Un missatge clar i contundent que en el difícil context internacional de l’actualitat no fa sinó augmentar la seva vigència.
Temes: Guerra, Racisme
Subcategories: Guerra dels Balcans, exèrcit, societat, Iugoslàvia