22 La vida y nada más

La vida y nada más
Títol original: La vie et rien d’autre
Direcció: Bertrand Tavernier
Guió: Jean Cosmos, Bertrand Tavernier, Jean Cosmos
Fotografia: Bruno de Keyzer
Muntatge: Armand Psenny
So: Ariane Boeglin, Jean-Michel Chauvet, Michel Desrois
Nacionalitat: França
Any de producció: 1989
Durada: 134 minuts
Intèrprets: Philippe Noiret, Sabine Azéma, Pascale Vignal, Maurice Barrier, François Perrot, Jean-Paul Dubois
Gènere: Drama
Sinopsi: El 1920, dos anys després de la Gran Guerra, França intenta pal•liar el trauma de la guerra glorificant els herois morts. Durant quatre dies, dones de procedència diversa comparteixen l’angoixa d’esperar les despulles dels seus estimats a Grezancourt, el lloc on l’exèrcit fa inventari de les restes d’un tren destruït per una explosió dins d’un túnel. A un dels morts li pertocarà el títol de Soldat desconegut, i serà enterrat amb honors sota l’Arc de Triomf. Ho decidirà el comandant Dellaplane, que se sent atret per una de les vídues.
Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=XKCG-Saxc9g
Referència topogràfica: Filmin https://www.filmin.es/pelicula/la-vida-y-nada-mas

***

Recomanacions sobre els públics: No recomanada a menors de 13 anys
Nivells educatius: ESO, Batxillerat, Cicles formatius
Relacions curriculars: Geografia i Història, Educació ètica i cívica
Tipologia d’activitats:
– Identificar els moments concrets en què el film posa en escena l’horror i la tragèdia de la postguerra.
– Cercar informació sobre les conseqüències derivades del balanç i desequilibri entre vencedors i vençuts de la Primera Guerra Mundial i relacionar-les amb les causes de la Segona Guerra.

***

Comentari:
El film és una crònica que mostra els canvis que la guerra produeix i tot allò que comporta en la vida humana: ferits, mutilats, el retorn als camps destrossats, etc.
La vida y nada más utilitza la veritat oficial de la guerra, simbolitzada pels honors al soldat desconegut, i la contrasta amb un altre tipus de veritat, la de la gent que va viure els fets. Aquesta gent que en el film torna a l’escenari de la guerra amb l’esperança de poder enterrar els seus morts i, així, poder tornar a viure.
La ficció dels personatges, dels seus sentiments i motivacions, transformen la mort abstracta, expressada en les dades oficials, en retalls de vida. Es tracta, clarament, d’un film antibel•licista, un film de pau que no oblida la guerra.
Tavernier escull un motiu anecdòtic per poder reflexionar sobre un fet contradictori: un Estat s’entesta a retre homenatge a l’únic home que no ha participat en l’esdeveniment bèl•lic –el soldat desconegut- donat que tots els mobilitzats tenen nom i cognoms i eren coneguts per algú. A partir d’aquest fet, Tavernier posa en evidència els costos humans de la guerra i la seva injustificada defensa.
Normalment es pensa que l’horror d’una guerra es viu mentre aquesta dura. Després es parla de reconstrucció. La vida y nada más s’inicia en aquest moment i destaca, per damunt de tot, la tragèdia de la postguerra i la bogeria de les normes per a la reconstrucció nacional.

 

Temes: Guerra
Subcategories: IGM, antibel•licisme, segle XX, ètica

2017-12-14T10:25:05+00:00