Maquilapolis

Vicky Funari i Sergio de la Torre, EUA/Mèxic, 2005, 68′

Recomanacions sobre els públics: No recomanada a menors de 13 anys
Nivells educatius: ESO, Batxillerat, Estudis superiors

Documental que explora les condicions de vida de les dones que treballen a les maquilas, fàbriques subcontractades i multinacionals que dominen l’economia mundial a Tijuana, Mèxic. Filmat en col•laboració amb el Grup Factor X, un grup de dones promotores (activistes comunitàries) filmen elles mateixes les imatges de la seva vida quotidiana i la seva lluita diària per fer prevaler els seus drets. Els problemes del medi ambient, els drets laborals, etc., són alguns dels temes que aborden des de la seva perspectiva.

Comentari

La globalització té un impacte sobre les dones i sobre el treball que aquestes realitzen. Elles són les més perjudicades per aquest model, ja que la globalització de les polítiques neoliberals, lluny de tenir conseqüències positives per a les dones, significa més treball gratuït i més treball mal pagat. La inserció de les dones en aquesta nova economia està marcada per les desigualtats de gènere que relega les dones als espais menys privilegiats del mercat de treball.
No només es veuen afectades com a membres de les llars i els grups socials desfavorits, sinó també com a resultat de la seva posició en la societat per la divisió sexual del treball.
La tradicional divisió sexual del treball s’ha traduït en rols molt diferenciats per a dones i homes en el complex procés de desenvolupament de la vida quotidiana. Aquesta dicotomia en els rols desenvolupats socialment es tradueix en una divisió entre l’esfera pública i l’esfera privada segons la qual la societat funciona en dos espais molt diferenciats i basats en principis antagònics. Malgrat tot, a aquesta divisió cal afegir la categoria del que és domèstic, molt diferent d’allò que es considera esfera privada. Domèstic vol dir renunciar al temps i espai propi en benefici dels altres.
A la nostra societat només es valora el temps que es pot mercantilitzar, és a dir, aquell que és susceptible de tornar-se diners. El temps dedicat al treball domèstic roman invisible i només esdevé reconegut en la mesura que té una equivalència al mercat.
A més a més, les responsabilitats familiars atribuïdes socialment a les dones fan que aquestes esdevinguin més vulnerables a la precarització de les ocupacions, ja que sovint han d’acceptar treballs de pitjor qualitat, amb menor protecció laboral, a canvi de la flexibilitat que necessiten per tal de compatibilitzar treball domèstic i treball remunerat.
El documental representa bona part del treball invisible que també realitzen les dones, quan l’estat deixa d’assumir funcions relacionades amb les ajudes socials, les dones el substitueixen i assumeixen les tasques relacionades amb la cura.

Orientacions pedagògiques

– Comentar de quina manera el documental contribueix a una identitat no estereotipada de les treballadores de les maquiles, allunyada del registre dramàtic, de bust parlant,que seria habitual trobar.
– Debatre, d’una banda, sobre quin és l’impacte potencial d’aquesta divisió sexual del treball, en les famílies, la comunitat i a la feina; i, d’altra banda, sobre qui realitza les tasques més reconegudes socialment i per què és així.
– Analitzar detingudament l’escena en què les dones reprodueixen a l’aire lliure la seqüència mecànica de la seva tasca dins la maquila, però sense els objectes. Considerar els objectius de la directora en incloure aquesta recreació, que té molt a veure amb un recurs expressiu i poètic.
– Reflexionar sobre el símil entre la degradació dels espais naturals de Tijuana i la precarització de la vida de les treballadores de la maquila.

Fitxa tècnica

Direcció: Vicky Funari i Sergio de la Torre
Guió: Vicky Funari, Sergio de la Torre
Muntatge: Vicky Funari
So: Philip Perkins
Nacionalitat: EUA, Mèxic
Any de producció: 2005
Durada: 68 minuts

Gènere: Documental

2018-03-06T12:02:38+00:00