Senderos de gloria
Títol original: Paths of Glory
Direcció: Stanley Kubrick
Guió: Stanley Kubrick, Calder Willingham i Jim Thompson (novel•la: Humphrey Cobb)
Fotografia: George Krause
Muntatge: Eva Kroll
So: Martin Müller, Al Gramaglia
Nacionalitat: Estats Units
Any de producció: 1957
Durada: 87 minuts
Intèrprets: Kirk Douglas, George MacReady, Adolphe Menjou, Ralph Meeker, Wayne Morris, Joseph Turkel, Richard Anderson, George Macready
Gènere: Drama (bèl•lic)
Sinopsi: Durant la Primera Guerra Mundial, l’atac suïcida de l’exèrcit francès contra les posicions alemanyes a Agnoc, un punt estratègic de vital importància per al desenvolupament de la guerra, constitueix un fracàs estrepitós. Per tal d’ escarmentar les tropes amb un càstig exemplar, el general Mirbeau, un dels principals responsables de l’atac, convoca immediatament un consell de guerra: hi acusen de covardia davant l’enemic a tres soldats (elegits a l’atzar pels seus superiors) que s’hauran d’enfrontar a la pena de mort.
Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=nmDA60X-f_A
Referència topogràfica: Arxiu Drac Màgic

***

Recomanacions sobre els públics: Apta per a tots els públics
Nivells educatius: Batxillerat, Cicles formatius
Relacions curriculars: Geografia i Història, Educació ètica i cívica
Tipologia d’activitats:
– Analitzar l’esclat i el desenvolupament de la IGM a partir dels enfrontaments entre Alemanya i Gran Bretanya i del període del conflicte conegut com a “guerra de trinxeres”, moment en què està ambientat la pel•lícula.
– Reflexionar sobre els sentiments, les motivacions i els principis morals que mouen als oficials dels protagonistes (el coronel Dax, els generals Broulad i Mirbeau), tenint en compte les semblances i diferències que es poden establir entre ells i la seva relació amb els soldats que estan a les seves ordres.
– Debatre la mentalitat dels oficials de l’exèrcit i les inhumanes condicions de vida dels soldats a les trinxeres.

***

Comentari:
Senderos de gloria propicia una reflexió, sempre vigent, sobre el valor de la vida humana en temps de guerra, així com sobre les diferències socials i ideològiques entre els que prenen les decisions i els que estan obligats a complir-les. I sobretot, permet situar, a partir d’un fet concret que té una clara arrel històrica (les contradiccions que, en termes militars, propiciaren un conflicte com la I Guerra Mundial), la situació general d’Europa en l’època, així com les profundes conseqüències que tingué sobre l’esdevenir del món en les tres dècades següents.
Kubrick porta fins a les darreres conseqüències la seva particular visió de l’exèrcit (i, per extensió, de la societat), dividit de manera radical en dirigents i dirigits. No hi ha cap personatge ni cap pla intermedi entre els oficials (els poderosos) i els soldats (els pobres i desvalguts), dos mons separats per insuperables diferències socials i ideològiques i entre els que no existeix cap mena de comunicació ni voluntat de diàleg.
Kubrick subratlla visualment aquesta brutal oposició entre els oficials i els soldats gràcies a un elaborat treball de posada en escena, que a la vegada confereix al film l’estilització suficient per universalitzar un conflicte concret i ben delimitat.

Temes: Guerra
Subcategories: IGM, antimilitarisme, pena de mort, exèrcit