West Beirut
Títol original: West Beyrouth (À l’abri les enfants)
Direcció: Ziad Doueiri
Guió: Ziad Doueiri
Fotografia: Ricardo Jacques Gale
Muntatge: Dominique Marcombe
So: Nicolas Cantin, David Rit, Thierry Sabatier
Nacionalitat: França, Líban
Any de producció: 1998
Durada: 105 minuts
Intèrprets: Rami Doueiri, Mohamad Chamas, Rami Doueiri, Rola Al Amin, Carmen Lebbos, Joseph Bou Nassar, Liliane Nemri
Gènere: Comèdia
Sinopsi: Tres adolescents, Tarek i Omar –d’ascendència musulmana- i May, una noia cristiana, viuen la Guerra Civil del Líban. La seva història s’estén des del 13 d’abril de 1975, moment en què s’inicia el conflicte, fins al 1983, quan es produeix la invasió israeliana. Al llarg d’aquests anys, els protagonistes realitzen el seu aprenentatge de la vida, primer, amb la intensitat i la llibertat que els representa la nova situació. Posteriorment, amb el reconeixement de les conseqüències dramàtiques que la guerra origina en les seves vides.
Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=Rbk-kzR3qiY
Referència topogràfica: Arxiu Drac Màgic

***

Recomanacions sobre els públics: No recomanada a menors de 13 anys
Nivells educatius: 2n cicle d’ESO, Batxillerat, Cicles formatius
Relacions curriculars: Geografia i Història, Educació ètica i cívica
Tipologia d’activitats:
– Cercar informació sobre la guerra del Líban.
– Debatre els principals temes i valors que entren en conflicte en el film i observar la postura que adopten els joves protagonistes.
– Analitzar el punt de vista que adopta el film en relació als fets relatats.

***

Comentari:
West Beirut es construeix des d’una doble posició, la dels records de la infància del director i la memòria de la col•lectivitat. Aquest doble nivell es manté al llarg del film a través de la contraposició entre els personatges joves i els adults. Les formes de viure la guerra es presenten oposades, però a mesura que avança el relat la distància disminueix fins a coincidir al final de la pel•lícula.
Els records feliços que conserva el director de la seva experiència s’observen des de la distància que possibilita el temps, a través d’una eficaç combinació d’imatges construïdes des de les diverses posicions, la dels adolescents, la dels adults i les que actuen com a testimoni de la memòria col•lectiva.
La intenció del director no és oferir un discurs tancat sobre la guerra i les seves conseqüències; no pretén oferir una explicació política o social, sinó mostrar el conflicte des de la quotidianitat de les persones que el van viure. Donar forma als records i organitzar-los en una ficció és la finalitat política del film, compartir experiències i records en l’àmbit de la convivència i la tolerància. El director expressa clarament les seves intencions quan declara que no volia oferir una visió tràgica de la guerra, sinó mostrar la possibilitat d’un diàleg entre les diverses experiències que impossibilités el retorn als fonamentalismes religiosos.

Temes: Guerra, Drets dels infants
Subcategories: Guerra del Líban, adolescència, societat, amistat, religió