Antonia

Marleen Gorris, Països Baixos, 1995, 100′

Recomanacions sobre els públics: No recomanada a menors de 13 anys
Nivells educatius: ESO, Batxillerat, Cicles formatius

Antonia, una dona ja gran, repassa la seva vida estirada al llit, convençuda que el seu cicle s’acaba allà i que s’està morint. La història comença amb la seva arribada al poble on va néixer, un cop acabada la Segona Guerra Mundial. La vella granja al camp que hereta de la seva mare es converteix en l’escenari de la història de quatre generacions de dones i en la llar dels diferents personatges que hi intervenen: familiars, amics i veïns.

Comentari

Antonia és un film que posa en escena el món viscut i defensat per la cultura femenina. Un món que s’argumenta des dels afectes i des de la consciència de què és i què vol dir viure i què ha significat des de sempre. Però, alhora, nega la tradicional imposició de reserva domèstica que s’ha assignat a aquesta cultura en donar-li àmbits més enllà de la família nuclear, expandint-la i donant-li una significació que transcendeix i pot vertebrar una nova manera relacionar-se amb el món que substitueixi la imposició cultural d’agressió i domini.
En primer lloc, hem destacat la disposició coral dels personatges i la interacció entre totes les persones que viuen en l’òrbita d’Antonia, de quina manera cap d’elles té realment un paper secundari i resulten funcionals a partir del que donen de si mateixes. Aquest aspecte pot permetre una visualització diferent del sentit que en la nostra concepció de la família mononuclear tenen les diferents persones –consanguínies o no- que estan connectades a l’existència.
De la mateixa manera, el film reivindica una relació rica entre diferents generacions, que també resulta diferent del model establert i que pot ajudar a discutir i valorar, a l’aula, la possibilitat de desterrar els paràmetres que conceben el present de les nostres relacions com un anar escombrant, o en el pitjor dels casos eliminant, els rastres del passat.
Més a més, un altre dels temes tractats també permet visualitzar les diferents opcions sexuals i necessitats afectives d’un conjunt de persones, destacant per sobre de tot la llibertat d’opció així com la necessitat imprescindible d’un marc afectiu que permeti la seva vivència plaent i lliure de culpa. En aquest sentit el film representa un escenari visible de la diversitat que pot ajudar a definir amb més precisió el significat d’un terme tan discutit com el de la tolerància.

Tipologia d’activitats

– Analitzar els valors que mouen els personatges principals de la història.
– Comparar les connotacions associades al model de família tradicional que apareix a la pel·lícula, nucli d’infelicitat i de problemes, amb la xarxa d’afectes i solidaritat en la qual viuen els personatges principals.
– Debatre de quina manera la pel·lícula contribueix a desterrar els arquetips habituals del cinema, representant vivències transgressores.
– Reflexionar sobre el simbolisme dels àpats en comú a casa del personatge de Rosa.
– Veure com es es representen a la pel·lícula els conceptes de la mort i el pas del temps.

Fitxa tècnica

Direcció: Marleen Gorris
Guió: Marleen Gorris
Fotografia: Willy Stassen
Muntatge: Marina Bodbijl
So: Dirk Bombey, Inge Flore, Thomas Gauder, Christian Monheim
Nacionalitat: Països Baixos (Holanda)
Any de producció: 1995
Durada: 100 minuts
Intèrprets: Willeke Van Ammelrooy, Dora van der Groen, Els Dottermans, Jan Decleir, Mil Seghers, Jan Steen, Veerle Van Overloop
Gènere: Comèdia