09 Bwana

Bwana
Títol original: Bwana
Direcció: Imanol Uribe
Guió: Ignacio del Moral, Joan Potau, Imanol Uribe (Obra teatral: Ignacio del Moral)
Fotografia: Javier Aguirresarobe
Muntatge: Teresa Font
So: Gillies Ortion, Patrick Ghislain, Alberto Herena, Fabio Huete, Ray Gillion, Gareth Bull, Alberto Ovejero
Nacionalitat: Espanya
Any de producció: 1996
Durada: 90 minuts
Intèrprets: Andrés Pajares, María Barranco, Emilio Buale, Alejandro Martínez, Andrea Granero
Gènere: Drama
Sinopsi: En una platja solitària, Antonio, taxista, la seva dona i els seus dos fills es troben un immigrant africà acabat d’arribar en una pastera. La pèrdua de les claus del cotxe els obliga a passar la nit a la platja, on es veuran involucrats una sèrie de fets que finalitzen de manera dramàtica.
Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=wYS2j1CVETU
Referència topogràfica: Arxiu Drac Màgic

***

Recomanacions sobre els públics: No recomanada a menors de 13 anys
Nivells educatius: 2n cicle d’ESO, Batxillerat, Cicles formatius
Relacions curriculars: Educació ètica i cívica
Tipologia d’activitats:
– Debat orientat a aportar solucions positives pel que fa a les actituds racistes que es practiquen en la societat.
– Anàlisis dels tòpics i prejudicis de la família convencional protagonista entorn el noi africà.

***

Comentari:
Bwana és un al•legat clar contra el racisme en les seves diverses manifestacions, expressades a partir de les situacions que viu una família de classe mitjana que ha de passar la nit en una platja deserta del cap de Gata.
Uribe pretén el problema del racisme des de l’òptica més quotidiana. Parla d’aquest racisme en què tothom participa d’alguna manera i que el director formula com un interrogant dirigit als espectadors i espectadores: “com reaccionaria vostè si el seu cotxe el deixés tirat en una platja solitària on troba un africà que acaba de creuar l’Estret en una pastera i que no parla el seu idioma?”. La reacció de la família és de por i temor, conseqüències directes dels prejudicis i els tòpics que sempre s’han creat davant del que és incomprensible i desconegut.
El final que proposa Uribe a l’argument és una crida dramàtica a la necessitat de buscar solucions a la xenofòbia i al racisme creixent que es detecta en els països europeus.
El problema refusa solucions individuals però sí que requereix un canvi en les actituds més comunes i quotidianes per començar a pensar en les solucions col•lectives que podem oferir a totes les persones que fugen de la misèria i busquen un medi més favorable per sobreviure.

Temes: Migració, racisme
Subcategories: multiculturalitat, societat, Espanya, ètica

2017-12-14T10:25:05+00:00