18 Cuando el viento sopla
Cuando el viento sopla
Títol original: When the wind blows
Direcció: Jimmy T. Murakami
Guió: Raymond Briggs
Fotografia: Peter Turner, Maureen Simons, Roger Chandler i Roy Watford
Direcció artística i disseny dels dibuixos: Richard Fawdry
Muntatge: Grant Taylor
So: John Blunt, John Griffith, John Wood, Paul Coppock, Anuree De Silva
Nacionalitat: Regne Unit
Any de producció: 1986
Durada: 86 minuts
Intèrprets: Animació
Gènere: Drama
Sinopsi: Jim i Hilda Bloggs són una parella de jubilats que viuen en una remota zona rural de Gran Bretanya poc abans de l’inici d’una guerra nuclear. Profundament patriotes, tenen absoluta confiança en el govern i s’han informat, sobretot, del que cal fer en cas que l’enemic ataqui el país. Jim ha llegit els fulletons oficials sobre la bomba atòmica i inicia la construcció d’un refugi que els protegeixi en cas d’una explosió nuclear.
Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=lqyWYkAaj2o
Referència topogràfica: Filmin https://www.filmin.es/pelicula/cuando-el-viento-sopla

***

Recomanacions sobre els públics: Apta per a tots els públics
Nivells educatius: 2n cicle d’ESO, Batxillerat, Cicles formatius, Estudis superiors
Relacions curriculars: Història, Educació ètica i cívica
Tipologia d’activitats:
– Debatre la passivitat, el conformisme i la fe cega dels ciutadans respecte a l’actuació del govern i les institucions.
– Cercar informació sobre l’armament nuclear, la bomba atòmica i el perill que comporta en el món.
– Analitzar el punt de vista del director en relació al futur de la humanitat.

***

Comentari:
Cuando el viento sopla és una pel•lícula atípica, arriscada i valenta. No només per la brutalitat amb què exposa un tema tan delicat i compromès com el de la guerra nuclear i l’explosió de la bomba atòmica, sinó també pel fet de tractar-se d’una producció de dibuixos animats. Aquesta aparent contradicció és utilitzada pel director per donar a la pel•lícula el seu sentit últim i definitiu: els dibuixos i el disseny dels personatges, deliberadament estilitzats i irreals però simpàtics en tot moment, contrasten amb el realisme i la contundència de la història explicada.
Murakami i Brggs van molt més enllà d’una simple crítica a l’horror de la guerra i a la utilització de l’energia nuclear i atòmica, construint una brillant paràbola de la fi del món.
La rutina és el veritable motor de l’acció, una acció deliberadament monòtona i tenyida d’un pessimisme que en determinats moments arriba a agredir l’espectador: fins i tot a les portes d’una mort espantosa, els dos personatges són incapaços d’obrir els ulls: segueixen vivint la mentida que han viscut tota la seva vida, una mentida que ha abocat el món a la tercera guerra mundial i a la destrucció.
La paradoxa que s’estableix entre la cruesa dels esdeveniments relatats i la utilització d’uns dibuixos animats de caràcter pràcticament naïf, però, juga en benefici de la pel•lícula, dotant-la d’una atmosfera opressiva i angoixant que seria impossible d’aconseguir amb imatges reals.
Jimmy T. Murakami i Raymond Briggs fan miques el tòpic sobre que no es poden fer pel•lícules de dibuixos animats destinades al públic adult (o, en tot cas, pensades tant per al públic més jove com per al públic més gran).
La història de Cuando el viento sopla, malgrat estar ambientada a Gran Bretanya en una època més o menys determinada, podria tenir lloc en qualsevol lloc del món i en qualsevol moment.

Temes: Guerra
Subcategories: Guerra freda, guerra nuclear, animació, família, vellesa, antimilitarisme

2017-12-14T10:25:05+00:00