El círculo

Jafar Panahi, Iran, 2000, 90′

Recomanacions sobre els públics: No recomanada a menors de 13 anys
Nivells educatius: ESO, Batxillerat

Els destins de sis dones, perseguides i condemnades per la violència patriarcal, es creuaran en la seva fugida. Com un rosari de penúries, les seves històries es van desgranant fins a formar un cercle. El mateix cercle de maltractaments que les té presoneres i del que només escaparan gràcies a la solidaritat entre elles.

Comentari

El director d’El círculo, Jafar Panahi, afirma que el seu film no pretén donar cap lliçó moral o política, sinó tan sols oferir una mirada honesta sobre la realitat viscuda per les dones al seu país.
Aquest compromís moral s’expressa en l’especial tractament de les imatges que trenca amb els models de representació establerts. La còmoda identificació com a espectadors i espectadores, que és usual en el cinema més comercial, se substitueix per una situació ambivalent respecte a la situació que viuen les dones protagonistes. En alguns moments ens identifiquem amb les mirades furtives d’aquestes dones perseguides i en altres ocasions ocupem el lloc de la mirada dels seus perseguidors. La realitat que ens mostra no és fàcil d’assimilar o digerir. Ofereix una resistència al nostre desig de mirar i a la comprensió immediata de les situacions de la dissidència i d’un cinema que va més enllà de la realitat per acostar-nos a l’autèntic contingut de les coses.
El significat del títol està totalment vinculat a la visió crítica que ens ofereix Panahi de la situació de les dones. El círculo fa referència als límits que imposen les lleis escrites i no escrites que determinen la nostra vida. Aquestes limitacions encerclen violentament les dones sotmeses a l’autoritat de pares, germans i marits, fins al punt extrem de la mort.
L’encreuament de les seves mirades forma també un cercle per damunt de l’altre que les ofega. La seva solidaritat converteix aquestes dones en un sol personatge que uneix els fragments de cadascuna d’elles, de la seva identitat i de les circumstàncies particulars que pateixen. Són històries concretes que actuen com a caixes de ressonància que, a poc a poc, al llarg del relat, donen veu i presència al que significa ser dona a l’Iran.

Orientacions pedagògiques

– Comentar la postura del director respecte de la situació de les dones al seu país.
– Valorar la capacitat de les dones i els vincles de solidaritat que estableixen per enfrontar-se a la situació de sofriment.
– El fet que les protagonistes apareguin sovint en pantalla des de darrere, fugint o bé amagant-se, posa en relleu la voluntat d’assenyalar l’opressió a la qual estan sotmeses, així com la por constant a les repercussions legals. Indicar altres estratègies visuals de la pel·lícula que ens parlin del seu patiment.
– Comentar quin és l’efecte de deixar alguns fils argumentals oberts (alguns dels motius dels empresonaments són desconeguts, per exemple).

Fitxa tècnica

Títol original: Dayereh
Direcció: Jafar Panahi
Guió: Kambuzia Partovi, Jafar Panahi
Fotografia: Bahram Badakhshani
Muntatge: Jafar Panahi
So: Ahmad Ardalan, Sassan Bagherpour, Mehdi Dejbodi
Nacionalitat: Iran
Any de producció: 2000
Durada: 90 minuts
Intèrprets: Maryam Parvin Almani, Margess Mamizadeh, Foreshteh Sadr Orafai, Moir Arab, Elham Saboktakini, Fatemeh Nagahavi, Mojgan Faramarzi
Gènere: Drama