La fuente de las mujeres

Radu Mihaileanu, Bèlgica/Itàlia/França, 2011, 135′

Recomanacions sobre els públics: Apta per a tots els públics
Nivells educatius: 2n cicle d’ESO, Batxillerat, Cicles formatius, Estudis superiors

En un petit poble, en algun lloc entre el Nord d’Àfrica i Orient Mitjà, la tradició exigeix que les dones vagin a buscar l’aigua a la font que neix al capdamunt d’una muntanya, sota un sol imponent. Un dia Leila, una jove casada, proposa a la resta de dones del poble una vaga d’amor: no tenir sexe fins que els homes col·laborin en el trasllat de l’aigua fins al poble.

Comentari

Una relliscada i l’avortament natural que el segueix causat per les males condicions del camí per aconseguir aigua són el detonant de la lluita de Leila, la protagonista. Desafiant la tradició i totes les normes de la comunitat, davant l’estupefacció general, Leila empeny a les dones del poble a utilitzar els seus propis mètodes per alertar als marits de la gravetat del cas. L’immobilisme de les doneses transforma quan s’adonen del poder de grup en aquesta recreació orientalitzada de Lisístrata, ideòloga d’una vaga de sexe per part de les dones. Aristòfanes, un conegut opositor de la guerra, creà aquesta comèdia representada per primera vegada l’any 411 aC i que avui es considera un símbol de l’esforç organitzat i pacífic.
El suport que rep Laila del marit que l’estima, el professor del poble, i de la dona sàvia, tenen un fort simbolisme perquè són els personatges que representen la conjugació de la modernitat i la veu de l’experiència. D’aquesta manera, el que es qüestiona en tot moment no és la tradició, sinó la passivitat dels membres del poble davant de la injustícia dels rols de gènere.
La representació de balls i cançons populars amb les lletres alterades és un dels altres canals de difusió del malestar de les dones, que aconsegueixen extendre el seu prec més enllà dels límits geogràfics de la localitat rural.

Orientacions pedagògiques

– De la mà del cançoner popular, la pel·lícula destaca el valor de l’oralitat per transmetre històries, en cap cas incompatible amb el de la paraula escrita (Les mil i una nits, l’Alcorà, la premsa escrita, etc.). Debatre sobre el valor de l’oralitat en la nostra societat en comparació al d’altres cultures.
– Analitzar la conversa entre Laila i el seu sogre sobre el canvi del paper dels homes del poble al llarg de les generacions. Pensar en l’impacte de la conversa en les lluites dels dos personatges.
– Debatre sobre el paper de l’educació de les nenes i les dones en la pel·lícula i la importància que juga en el desenvolupament de la trama.
– Assenyalar quins són els vincles de solidaritat entre dones i si n’existeixen de similars en la nostra societat.

Fitxa tècnica

Títol original: La source des femmes.
Direcció: Radu Mihaileanu
Guió: Radu Mihaileanu y Alain-Michel Blanc
Fotografia: Glynn Speeckaert.
So: Armand Amar
Nacionalitat: Bèlgica, Itàlia, França
Any de producció: 2011
Durada: 135 minuts
Intèrprets: Leïla Bekhti, Hafsia Herzi, Biyouna, Salek Bakri, Sabrina Ouazani, Hiam Abbass, Mohamed Majd.
Gènere: Drama