La mujer que sabía leer
Marine Francen, França, 2017, 98′
Recomanacions sobre els públics: Apta per a tots els públics
Nivells educatius: 2n cicle d’ESO, Batxillerat, Cicles formatius, Estudis superiors
Relat rural ambientat en l’imperi de Napoleó III, sobre el 1852, en un llogarret aïllat de tot. Forçats a desaparèixer per la repressió del govern, no hi ha marits ni homes i les dones i les criatures s’organitza en un nou ordre social. Quan entre bromes acorden compartir el primer home que passi per la zona, són poc conscients que la tasca serà complexa i delicada, especialment quan Violette, una jove en edat de casar-se, té sentiments per un ferrer que arriba al poble i semblen ser correspostos.
Comentari
Història extreta de la novel·la Le semeur (traduïda com El hombre semen), escrita l’any 1914 per Violette Ailhaud a l’edat de 84 anys. Era la segona vegada a la vida que veia repetir-se una situació extrema i per això en deixà constància. L’any 1914, com va passar al 1852, les inclemències de la guerra delmaren tota una generació d’homes als poblets de l’Alta Provença francesa. El combat de la II Guerra Mundial i, abans, la repressió de Napoleó contra els defensors de la II República va deixar soles dones i infants durant mesos. Un èxode rural forçat que la pel·lícula ubica al segle XIX per tractar la universalitat de conseqüències de la guerra lluny del conflicte armat: l’espera de les dones.
Òpera prima de Marine Francen que pren una temàtica habitual en el cinema, la bèl·lica, des d’una l’òptica menys corrent. La rigidesa dels cicles del camp les fa assumir totes les feines i la comunitat s’autogestiona. Solidaritat, respecte per les veus ancianes i gaudi de la llibertat de ser mestresses del seu temps i el seu cos. El nou ordre social és tan transgressor que fins i tot en les reivindicacions del desig prima la solidaritat entre elles: el gaudi i el plaer han de ser comuns o no seran.
Proposta d’activitats
– Per tractar visualment la fertilitat i el desig en les dones joves la directora utilitza al·legories en la naturalesa, com el blat que madura i que dóna fruits, seguides de l’escena de la baixada de la regla a Violette. Detectar a què remet la poma a la pel·lícula, des de l’escena on les recullen i apareix el ferrer fins al fet que sigui les postres dels àpats que ella li prepara. Contrastar-ho amb el mite d’Adan i Eva.
– La carta d’acomiadament del ferrer a la protagonista apunta que la criatura que esperen tindrà la sort de ser filla d’uns pares lliures. Indagar en el sentit d’aquesta llibertat, especialment a partir del personatge de Violette.
– Contrastar la conversa entre Rose i Violette sobre el seu desig sexual amb la d’altres pel·lícules o sèries que tractin el desig adolescent des del punt de vista de les dones.
– Establir connexions entre les composicions de plans i l’estètica rural on predomina la paleta d’ocres i grocs amb l’obra del pintor realista Jean-François Millet, autor del quadre Le semeur.
Fitxa tècnica
Títol original: Le semeur
Direcció: Marine Francen
Guió: Marine Francen, Jacqueline Surchat, Jacques Fieschi (basats en una novel·la de Violette Ailhoud)
Fotografia: Alain Duplantier
Música: Frédéric Vercheval
Intèrprets: Geraldine Pailhas, Pauline Burlet, Iliana Zabeth, Alban Lenoir, Françoise Lebrun
Nacionalitat: França
Any de producció: 2017
Durada: 98 min
Gènere: Drama