Marguerite Duras. París 1944
Emmanuel Finkiel, França, 2017, 127′
Recomanacions sobre els públics: Apta per a majors de 12 anys
Nivells educatius: 2n cicle d’ESO, Batxillerat, Cicles formatius, Estudis superiors
Inspirada en la novel·la de Marguerite Duras El dolor, es tracta d’un testimoni moral i polític de la guerra. Quan Duras troba uns quaderns oblidats en una caixa, recorda el seu passat i l’insuportable dolor de l’espera que patí a la França ocupada pels nazis. Ella i el seu marit, Robert Antelme, participaven activament en la Resistència quan la Gestapo deportà Antelme, per qui Marguerite s’embarcaria en una lluita desesperada per aconseguir-ne l’alliberament.
Comentari
Per deixar constància de l’angoixa de l’espera l’escriptora i cineasta Marguerite Duras escrivia un diari personal després que la Gestapo deportés el seu marit, Robert Antelme. Transformat en un híbrid a mig camí entre la novel·la i el diari, l’any 1985 es publicava a França sota el nom de La doleur. Han passat més de trenta anys perquè Emmanuel Finkiel emprengués el repte d’adaptar-lo (parcialment) al cinema. L’estil literari de l’autora, poc convencional, se suma a la dificultat de plasmar la incertesa i la frustració dels temps de guerra. Destaquen els plans molt tancats del rostre de la protagonista, Melanie Thierry, i l’ús dels desenfocats per subratllar que la resta del món poc importa. Patiment viscut en solitari i al mateix temps compartit per les esposes i les mares amb qui tracta Marguerite, extensiu a totes les dones que esperaven. La sensació de tenir a l’audiència en suspensió és així constant i s’allarga un cop guanyada la guerra, inclús després de l’alliberament d’Antelme. Drama versemblant i de to melancòlic reforçat per una recreació minuciosa del París ocupat pels nazis als anys quaranta.
Proposta d’activitats
– Sobre les implicacions dels conflictes armats en la vida de les dones, comentar el significat de la frase de Marguerite: “Sólo nosotras seguíamos esperando. La espera de toda la vida. Las mujeres de todos los tiempos. De todos los lugares del mundo”.
– La pel·lícula també homenatja les dones de la resistència, que en l’imaginari col·lectiu queden a l’ombra de la figura genèrica de l’home activista. Remmarcar la construcció del personatge de la Marguerite activista, que trascendeix el tòpic del patiment o la indefensió.
– El recurs audiovisual de desdoblar el personatge de Marguerite en un mateix pla es pot lligar amb la frase que es menciona al principi sobre el contingut del diari i la sensació de confusió: “és un desordre fenomenal de pensaments i sentiments”.
– Examinar els moments en què la resistència és també una xarxa de suport i de cures, tant per a Marguerite com per a Robert.
– La veu en off femenina remet al diari personal de Marguerite Duras. Parlar de la funció d’escriure regularment un diari personal a partir de l’experiència de la protagonista.
Fitxa tècnica
Títol original: La doleur
Direcció: Emmanuel Finkiel
Guió: Emmanuel Finkiel (de la novel·la: Marguerite Duras)
Fotografia: Alexis Kavyrchine
Intèrprets: Mélanie Thierry, Benoît Magimel, Benjamin Biolay, Shulamit Adar, Grégoire Leprince-Ringuet, Emmanuel Bourdieu, Elsa Amiel, Brett Gillen, Grégoire Gros, Anne-Lise Heimburger, Patrick Lizana
Nacionalitat: França
Any de producció: 2017
Durada: 127 min
Gènere: Drama