Sufragistas

Sarah Garvon, Regne Unit, 2015, 106′

Recomanacions sobre els públics: Apta per a tots els públics
Nivells educatius: 2n cicle d’ESO, Batxillerat, Cicles formatius, Estudis superiors

El moviment sufragista neix a Anglaterra en vigílies de la Primera Guerra Mundial (1914-1918). La majoria de les sufragistes no procedien de classe alta sinó que eren obreres que veien, impotents, com les seves protestes pacífiques no els servien de res. Aleshores es van radicalitzar i, en la seva incansable lluita per aconseguir la igualtat, es van arriscar a perdre-ho tot: la feina, la casa, els fills i la vida.

Comentari

El film proposa una mirada sobre la lluita per al dret de vot i el reconeixement del sufragi universal, però també és una observació sobre l’apropiació de l’espai públic per part de les sufragistes, que van passar a ocupar els carrers amb concentracions i mítings; sobre la seva lluita per la igualtat en el treball i contra els abusos sexuals que s’hi produïen; sobre el qüestionament del llenguatge sexista, quan reclamaven la substitució de la paraula home per persona; sobre la revisió dels drets de família i patrilinealitat; sobre el dret a la custòdia parental de les mares, que també defensaven. En definitiva, es refereix a la implosió d’una taula reivindicativa pels drets civils que se sumava a les de la classe treballadora i el moviment antiesclavista.
Gavron utulitza hàbilment els recursos de la producció comercial, combinant elements del thriller i el suspens, el melodrama familiar iel documental, tot permetent l’emergència d’una història que ens situa a l’Anglaterra de la indústria i el treball desregulat, de l’explotació i el risc per a les que, en condició de dones, s’enfrontaven als cànons imposats pel sistema hegemònic.

Orientacions pedagògiques

– Comentar la funció de les darreres imatges de la pel·lícula, en blanc i negre i provinent d’arxiu, que la directora ha combinat amb tota recreació de les lluites de les sufragistes.
– Analitzar el paper que juga el llibre “Dreams” que Maud, la protagonista, llegeix quan viu a l’església. Relacionar-ho amb les possibilitats de l’educació femenina.
– La pel·lícula s’estructura de manera coral encara que el fil argumental mai abandoni la figura de la jove Maud. Debatre què hi ha al darrere d’aquesta decisió, que permet a l’audiència conèixer diversos posicionaments sobre l’ús de la violència, casos i exigències.
– L’any 1931, en el context de la Segona República, el sufragi femení es va instaurar a Espanya. Rememorar com es va recuperar el dret a vot, dècades després, amb la fi de la dictadura, i quines lluites es dugueren a terme per aconseguir-ho.

Fitxa tècnica

Títol original: Sufragette
Direcció: Sarah Garvon
Guió: Abi Morgan
Música: Alexandre Desplat
Fotografia: Eduard Grau
Interpretació: Carey Mulligan, Helena Bonham Carter, Meryl Streep, Anne-Marie Duff, Brendan Gleeson, Ben Whishaw, Romola Garai, Samuel West, Geoff Bell, Natalie Press, Lee Nicholas Harris, Richard Banks, Adrian Schiller, Judit Novotnik, Morgan Watkins.
País: Regne Unit
Any: 2015
Durada: 106 minuts
Gènere: Drama

2018-03-06T14:09:52+00:00