Caterina se va a Roma
Títol original: Caterina va in città
Direcció: Paolo Virzì
Guió: Paolo Virzì, Francesco Bruni
Fotografia: Arnaldo Catinari
Muntatge: Federico Minetti, Cecilia Zanuso
Nacionalitat: Itàlia
Any de producció: 2003
Durada: 117 minuts
Intèrprets: Alice Teghil, Sergio Castellitto, Margherita Buy, Zach Wallen, Federica Sbrenna, Carolina Iaquaniello, Galatea Ranzi, Claudio Amendola, Antonio Carnevale
Gènere: Comèdia
Sinopsi: Caterina és una noia de 12 anys, filla del senyor Giancarlo Iacovoni, novel•lista i professor de comptabilitat a un poblet de la costa del Tirrè. Un bon dia Iacovoni demana el trasllat a Roma i se n’hi en va amb la seva filla Caterina i la seva dona Àgata. S’instal•len en un casalot dels avis on viuen una tieta molt gran i la seva cuidadora. Un cop allà, Caterina anirà a classe al mateix institut on va anar el seu pare. Immediatament es troba entre dos bàndols d’estudiants complement oposats: una noia bohèmia d’esquerres, Margherita Rossi Chaillet, i un grup de noies de dretes encapçalat per Daniela Germano.
Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=1v2yu5HKhnw
Referència topogràfica: Arxiu Drac Màgic

***

Recomanacions sobre els públics: No recomanada a menors de 7 anys
Nivells educatius: ESO i Batxillerat
Relacions curriculars: Geografia i Història, Educació ètica i cívica
Tipologia d’activitats:
Preguntes orientatives per dinamitzar el debat:
– Quin ambient troba la Caterina quan arriba al seu nou institut? Com són els diferents grups que es representen a la pel•lícula?
– Podríem dir que el que passa a l’institut de la Caterina s’assembla als conflictes del nostre centre?
– Per què la Caterina canvia tant el seu estil o manera de vestir al llarg del film?
– Què podem dir de l’intent del seu pare per controlar les seves relacions?
– Quin és el dret que defensa la Caterina per millorar la seva situació?
– Al final, qui ajuda la Caterina a entendre on és el seu lloc?
Proposem que els i les alumnes se situïn en el lloc de la Caterina i elaborin un escrit imaginant què diria en les següents situacions:
– Quan el professor del nou institut li pregunta sobre qüestions polítiques.
– Quan la Caterina parla amb el seu pare sobre com és la mare de la seva amiga Margarita.
– Quan la Caterina parla amb la mare de la Federica.
– Quan parla amb el seu veí australià i descobreix que ell sap moltes coses de la seva vida.

***

Comentari:
El procés que segueix la Caterina és ni més ni menys que el desenvolupament interior de la seva personalitat, en el context de la diversitat ideològica del seu institut. Aquesta adaptació de la Caterina als nous estils de la vida es produeix justament en la seva adolescència, època propícia a les connexions emocionals, però també plena de conflictes amb l’entorn.
Realment la Caterina ha de fer autèntics jocs malabars per aconseguir trobar el seu lloc i encaixar en la vida social i política de la capital d’aquell país. Podem afirmar que en tot aquest procés d’adaptació i recerca de la pròpia identitat la Caterina acaba fent-se gran, deixa enrere la seva infantesa, de la mateixa manera que va deixar enrere l’espai rural on vivia, un espai molt més protector i menys exposat a les influències externes.
La pel•lícula, per tant, és un document valuós i eficaç per reflexionar sobre el conjunt de factors implícits en els conflictes vinculats amb l’afirmació i el creixement personal en el trànsit de l’adolescència. També ens ajuda a entendre la ciutat com un espai que ha d’afavorir el desenvolupament integral de les persones.

Temes: Drets dels infants
Subcategories: família, societat, política