Persepolis

Marjane Satrapi i Vincent Paronnaud, França/EUA, 2007, 95′

Recomanacions sobre els públics: Apta per a tots els públics
Nivells educatius: ESO, Batxillerat

La Marjane és una nena de 8 anys que creix sota la repressió de la nova República Islàmica de l’Iran. Amb l’arribada del nou règim el 1978, el país pateix nombrosos canvis, com la imposició del vel a les dones. Arran de la guerra amb l’Iraq, els pares de Marjane l’envien a Àustria, on viurà una adolescència difícil, amb llibertat, però també amb el pes de l’exili i la soledat. Més tard tornarà a l’Iran i seguirà lluitant contra el sistema imperant.
Adaptació d’un còmic inspirat en la vida de la dibuixant i directora, el film és un cant a la llibertat d’expressió i qüestiona els prejudicis, defensant el dret a la diferència.

Comentari

Un dels aspectes que destaquen de Persepolis és el retrat que ens aporta de l’Iran. A través de la història personal de Marjane podem conèixer tot un seguit d’esdeveniments que conformen la història recent de l’Iran i que ens permeten entendre millor la realitat del país. Com a dona, ens aporta una perspectiva femenina, i, com a iraniana a l’exili, pot analitzar la situació ‘des de fora’.
Pel que fa a la quotidianitat, és interessant com els grans esdeveniments històrics tenen un efecte en el dia a dia de les persones que els viuen. Per tant, a partir de vivències autobiogràfiques podem conèixer també la Història. D’altra banda, tenint en compte que tant l’autora com la protagonista són dones, hi podem trobar una mirada femenina a l’hora de relatar aquells esdeveniments que tenen conseqüències, en especial, en la vida de les dones. Aquest punt de vista no el trobem gaire sovint en el relat de la Història oficial, on gairebé es parteix d’una mirada que, tot i pretendre ser objectiva, correspon a un punt de vista masculí i occidental.
Per últim, la perspectiva que dóna la Marjane el fet de viure fora de l’Iran li permet crear un relat que superi els prejudicis i la imatge estereotipada que sovint es té des d’Occident. Estem acostumats a sentir parlar de l’Iran en termes d’amenaça nuclear o de terrorisme, una visió fortament reduccionista d’aquest país. Aquí es tracta de veure i entendre la realitat d’un país en tota la seva complexitat, amb allò que té d’especial, però també amb allò que és comú a molts altres països, que és universal.
Els dibuixos, abstractes i en blanc i negre, permeten que la gent s’identifiqui amb la història de Marjane, sigui d’on sigui.
Podem dir que, a Persepolis, l’animació es configura com el motor expressiu del film. Els dibuixos reflecteixen el caràcter dels espais i dels personatges, tal com passa en el cinema expressionista: els edificis es deformen, les figures es converteixen en ombres.

Orientacions pedagògiques

– Debatre les pràctiques i mesures repressives que imposa el règim fonamentalista de l’Iran envers les dones.
– Comentar la relació de complicitat i estima entre Marjane i la seva àvia, i de quina manera aquest referent actua de pilar per la protagonista.
– En la gran majoria d’escenes la pel·lícula combina el blanc i el negre i l’escala de grisos exceptuant un parell d’ocasions. Comentar la intencionalitat artística d’aquest efecte.
– Debatre sobre l’evolució de la identitat nacional de la protagonista, tenint present la seva etapa a l’estranger i qüestions com els estereotips de l’immigrant, l’exili i el desarrelament.
– Comentar el paper que té la música per a Marjane com mitjà expressiu alliberador.

Fitxa tècnica

Títol original: Persepolis
Direcció: Marjane Satrapi i Vincent Paronnaud
Guió: Marjane Satrapi i Vincent Paronnaud (novel·la gràfica: Marjane Satrapi)
Muntatge: Stéphane Roche
So: Sylvie Gourgner, Julie Tribout
Nacionalitat: França, EUA
Any de producció: 2007
Durada: 95 minuts
Intèrprets: Animació
Gènere: Drama